Daniel Gil

Intento escriure. A voltes sembla que ho aconsegueixo...

L’home que intenta escriure literatura de suposada alta volada, i que a voltes li diuen que ho aconsegueix, amb un portàtil atronitat al qual li falla la pantalla —que li fa pampallugues liminiscents— i li ha d’anar donant copets de precisió quirúrgica per a que funcioni amb una mínima correcció, aixeca momentàniament els seus malmesos ulls grisos de la pantalla (que ja quasi dóna per perduda), i es treu les ulleres de montura grisa que tot just ahir va estrenar. Se sent mínimament cofoi amb la seva nova imatge d’intel·lectual interessadament modernet, i en el fons això ja és un gran què. Busca un moment de descans en la seva fabril tasca de bastir un conjunt de relats sobre aquesta línia de tren en la qual fa sis anys que habita i sobreviu; aquesta línia inhòspita que s’endinsa en un sud desarrelat i amb un futur espessament incert, com la boira que envolta aquest tren model 449 que tot just fa vint-i-cinc minuts que acaba de sortir de la ciutat amb ínfules renaixentistes i on ha acabat plantant les seves arrels.

Leer más...

A mesura que hom es va fent gran, inevitablement també va adquirint algunes engrunes de saviesa. Ja saben, això del vell diable. I també inevitablement, a mesura que passen els anys i ja pentinem canes abundoses i ens hem d’afaitar cada setmana si no volem que les amigues de ta filla et fotin clatellots “Mira, Anna, ha vingut a buscar-te el teu iaio”, hom va veient clar què és millor pel propi cos i per a la pròpia ment. Ni que sigui una mica, ens anem coneixent més i millor… i ja queda poc o gens espai per a la sorpresa vital, dissortadament.

Leer más...

Del 8 al 12 d’octubre de 2021 té lloc a Tortosa el Festival A Cet Obert, on es poden veure intervencions artístiques efímeres ubicades en diferents espais singulars de la ciutat.

Leer más...

Fa uns dies vam xafar la nova i flamant plaça de la Catedral de Tortosa. Una nova plaça que havia aixecat moltes expectatives, i que venia amb la motxilla carregada per la polèmica i el debat que es va generar a la ciutat durant anys, sobre si calia afonar o no les cases que hi havia just davant de la façana principal, i que no deixaven que la Seu tortosina s’aboqués al riu i hi dialogués, ni tampoc que el barri antic de la ciutat s’espongés. A voltes encara em surt aquella mena de llenguatge arquitectònic pseudopoètic que vaig mamar durant els meus temps de mosso impúber a la biblioteca dels arquitectes a l’Ebre.

Leer más...

Poc a poc, amb pas ferm però constant, el fedivers, tot un ecosistema descentralitzat i autogestionat de diferents serveis web (anomenades instàncies) elaborats en programari lliure i codi obert s’està fent un forat a internet. I està eclosionant, precisament, per a fer front a aquesta internet tan bonica que ens està quedant, centralitzada i dominada per grans corporacions, els GAFAM, que actuen de manera monopolística, i a les que tàcitament hem entregat de manera acrítica les nostres dades privades, els nostres comportaments, preferències, hàbits i gustos, a canvi de poder gaudir d’unes eines gratuïtes en les que hi ha milions de persones, i en les que si no hi ets equival a pràcticament no existir. El fedivers passa per un retorn més que necessari de la sobirania digital a les persones, i per construir una internet molt més lliure i democràtica, més ètica, sense el control implícit de grans companyies comercials, i sense l’acceptació cega per part de tots nosaltres. A #Catalunya cal destacar la presència de Mastodont.cat, la instància per a la cultura catalana i en català de Mastodon, que és un servei de #microblogging, en línia des del 13 d’abril de 2017, i que ha aconseguit 2.476 usuaris, que han escrit més de 656.000 entrades. Poca cosa, sens dubte, si pensem en els centenars de milers d’usuaris de Twitter, Facebook o Instagram, que hi ha al nostre país. Però vull veure sempre el got ple, i penso que aquests més de 2.000 usuaris som (jo també hi sóc) alguna mena d’avantguarda, de resistència ciutadana, que ha fet efectiva la preocupació per les seves dades personales, que considera úniques i imprescindibles.

Leer más...

Que l’ajuntament de Tortosa hagi creat un canal de Whatsapp per a difondre informació municipal i fomentar la participació ciutadana hauria pogut quedar en una simple anècdota, si no fos que el mateix dia es publicava també la notícia que Facebook, empresa matriu de Whatsapp, té a més de 1.000 treballadars amb contracte que llegeixen i revisen centenars de milers de missatges al dia; missatges que suposadament haurien de ser privats. “WhatsApp tiene más de 1.000 trabajadores contratados, que llenan pisos de edificios de oficinas en Austin, Texas, Dublín y Singapur. [...] Emiten juicios sobre cualquier cosa que aparezca en su pantalla, reclamos de todo, desde fraude o spam hasta pornografía infantil y posibles conspiraciones terroristas, generalmente en menos de un minuto”. Ben bé sembla que les dues notícies s’entenen molt millor juntes, i dissortadament em porta a pensar que massa sovint les administracions públiques es preocupen més aviat poc de quina mena de serveis i canals d’informació usen, i en mans de quines empreses posen les dades privades i personals dels ciutadans que serveixen.

Leer más...

L'aiguat del primer de setembre d’enguany al #Montsià ha estat, sens dubte, un autèntic desastre. Dissortadament, però, que es desplomin del cel 233 litres d’aigua en escassos minuts serà quelcom d’habitual, així que ens haurem d’acostumar a viure en el desastre, perquè aquests fenòmens metereològics explosius seran com més va més habituals, intensos i destructius. De fet, les conseqüències de les pluges de l’octubre del 2018, del temporal Glòria al 2019, y més recentment del temporal Filomena, ja s’han patit a la comarca. Per tant, ja fa anys que no es tracta de fets puntuals i aïllats, i que a més es repetiran. I és un desastre especialment per a les persones que ho han perdut tot (cases, negocis, cotxes…) i que hauran de tornar a començar de cap i de nou, justament en una època especialment complicada, i on l’incertesa i la manca de futur i perspectives són i seran la nostra realitat quotidiana.

Leer más...

Benvolguts, benvolgudes i benvolgudis lectors, lectores i lectoris (que ja sabeu que ara cal pervertir i potinejar l’idioma sense aturador per tal de ser inclusius i bon jans), després d’un periode de sequera lúdico-creativa -ja saben, tots els genis comarcals som així- torno a ser amb tots vostès, en plenes vacances d’agost i més fresc que una rosa “vine a veure el meu jardí”, com dirien els amics d’El Pot Petit, en una de les seves cançons que porto escoltant en bucle i fins l’infinit en els 6 dies que ja fa que rondo per casa; els papis i les mamis que tinguin a bé llegir-me ja saben de què parlo. No escriuré, si més no per ara, sobre el coitus interruptus de la retirada de l’artefacto franquista que encara tenim emmerdant el riu a Tortosa. Faré, així si, una petita reflexió sobre la temporada turística a l’Ebre… que sembla, si més no, que no serà tan multitudinària.

Leer más...

La dona de mirada cansada i de llarga melena rinxolada i somriure esgotat i trencat com un penya-segat infinit curull d’esmolades pedres que els anys i els patiments han anat acumulant, espera plantada just davant de la última porta de l’últim vagó del primer tren de primera hora de la matinada que surt direcció a un nord massa sovint idolatrat, en aquesta estació oblidada d’aquesta ciutat que no acaba d’arrancar d’aquest sud immens i isolat. La dona, d’ulleres rugoses, fondes, que li arriben fins ben bé el cor, com dèiem, resta palplantada, fumant àvidament, escurant fins pràcticament esgotar-se la sisena cigarreta del dia. I resta palplantada, immòbil, mirant fixament vers l’interior del tren model 449 que parteix a les 6.00h, i envoltada d’un nombre indeterminat de maletes. De les maletes que ha anat acumulant durant els seus quaranta-set anys de vida. De les maletes físiques plenes d’objectes acumulats, però també (i molt més esgotador) de les maletes emocionals i sentimentals que vessen records i vivències plenes de sofriments i dolor i de joia escadussera i fugissera, i que l’han fet ser com és… i que hores d’ara li suposen una feixuga càrrega.

Leer más...

Som terra d'oliveres, camins i sol. Fotografies panoràmiques d'una tarda de diumenge de primavera.

Enter your email to subscribe to updates.