L'estafa de la variant

Molt s’ha escrit des que es va fer pública, per al proper 13 de gener, després de més de 20 anys d’obres i uns 700 milions d’euros d’inversió, l’obertura de la variant del Corredor del Mediterrani entre Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant i Vila-seca. Sens dubte, hi havia moltes expectatives creades en aquesta variant, en el sentit de què seria una infraestructura molt necessària i important per tota la demarcació, per al Camp i per a l’Ebre, i que significaria una millora important en els serveis ferroviaris i en la mobilitat de tota la província de Tarragona. Molt s’ha escrit, deia… però s’ha escrit per a denunciar l’enorme estafa que ha suposat aquesta variant per a tota la demarcació, i que s’ha materialitzat en el que es pot dir, sense por d’equivocar-nos, en un gran menyspreu cap tots els tarragonins i ebrencs. No vull caure en el victimisme crònic de què patim per aquestes contrades, però els fets i el desastre que viurem a partir del dilluns palesen de forma crua que aquest menysteniment cap a les necessitats del sud del país és ben real. Real i dolorós. S’ha construït una infraestructura amb els impostos de tots nosaltres, amb els nostres diners, i no ha suposat, en el millor dels casos, cap millora notable, i sí molts, massa, inconvenients. És una estafa en tota regla. Tenim una nova infraestructura per la qual no anirem pas més ràpids de com ho fèiem amb els Regionals el 2016, quan no teniem variant.

Però anem a pams. Pel fa als Regionals, podem resumir que continua el desastre en què fa temps s’han convertit. La variant no comportarà en absolut cap millora, ben al contrari. Quan el 5 d’agost de 2016 es van incorporar, recordem que amb el vist-i-plau de la Generalitat, els retards que patia la R16 als horaris oficials, aquests es van inflar de forma artificial amb 260 minuts repartits en tots els trens. Així, i pel que fa als trajectes entre Tortosa i Barcelona, en aquests tres anys hi ha hagut noves alteracions d’horaris, fins arribar als 284 minuts de més incorporats als horaris oficials, i que ampliaven la durada dels trajectes sense cap mena de justificació. Amb la posada en funcionament de la nova variant, s’obté que els horaris s’inflen amb 200 minuts de més respecte els horaris vigents l’1 d’agost de 2016. És a dir, un autèntic despropòsit i un sense sentit. El sentit comú diu que amb una nova infraestructura el més lògic és poder millorar els temps de trajecte en cada viatge. Amb aquesta variant, sembla, que de sentit comú i lògica més aviat ben poca.

Però si a l’Ebre la situació ja serà complicada, al Camp, i a banda dels horaris, el desastre serà majúscul: s’ha eliminat la via entre l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i Salou; les estacions de les dues primeres localitats es traslladaran als afores, mentre que Salou perd definitivament l’estació al centre, i es queda que l’estació més propera serà la de Port Aventura. A més, es crearan busos llançadora per anar a les respectives noves estacions, quan fins ara s’hi podia arribar a peu. No té ni cap ni peus, i encara menys en un tram que movia quasi 700.000 passatgers l’any, i que donava servei directe a una zona turística de primer nivell (per exemple, Salou va tenir el 2019 un total de 7,64 milions de pernoctacions turístiques).

En segon lloc, la posada en funcionament de la variant ha comportat també canvis en trens de velocitat alta. D’una banda, s’han eliminat els quatre trens Euromed per sentit que s’aturaven a l’estació de l’Aldea, i que ho feien de forma temporal pagats per la Generalitat. I de l’altra, tindrem una almoina: a partir del 3 de febrer de 2020 hi haurà un tren Avant al dia que unirà Tortosa i Barcelona-Sants en tan sols 1 hora 30 minuts aproximadament: al matí sortirà de Tortosa a les 6.20 hores, i a la tarda sortirà de Barcelona a les 18.30 hores. Són horaris realment competitius, és cert, i en principi conviden a agafar-lo. Però hi ha dos inconvenients: el primer, el preu de l’abonament de 40 viatges al més, que és de ni més ni menys de 405 euros; una xifra prohibitiva per a moltes famílies. I la segona i més important: sembla que no s’ha tingut en compte que la majoria de tortosins que agafen el primer tren del matí cada matí (el 18254 que surt a les 6.00 hores) per anar a treballar o estudiar, ho fan per anar fins a Tarragona ciutat… i resulta que l’Avant no pararà a Tarragona ciutat, sinó que ho farà al Camp de Tarragona. Els qui continuem fins a Barcelona som ben pocs (agafo el tren cada dia, i pel que vaig veient, només som dos els tortosins que fem aquest trajecte, més un altre company que l’agafaria a l’Aldea), així que aquest Avant, per als ebrencs, serà útil només en viatges puntuals i no diaris. Com a molt, aquest tren serà útil per als habitants de l’Hospitalet de l’Infant o Cambrils, on sí que farà parada. A més, fa basarda llegir que els polítics ebrencs veuen aquest tren com quelcom positiu pel territori i per a la ciutat, quan de facto no ho serà.

En definitiva, que les coses no es podrien haver fet pitjor. I tothom, des dels seus àmbits de responsabilitat, les ha fet el pitjor possible, sense pal·liatius. Totes les empreses i administracions implicades en l’explotació i gestió de la variant (Renfe, Adif i la Generalitat) ho han fet malament, molt malament. I els polítics locals, tant de l’Ebre com del Camp, també tenen part de responsabilitat, per permetre-ho i per no fer-hi res en absolut per evitar aquest desastre. I és que s’han prioritzat, un cop més, els desplaçament de llarg recorregut: en el fons, la variant beneficia els desplaçaments entre Barcelona i València amb trens Euromed que, aquest sí, es veuen reduïts en uns 40 minuts (a més, hi haurà Euromed que arribaran fins a Figueres). I enmig de les dues capitals, el no res. Amb el temps correm el perill de que es creiï un efecte túnel que farà que només importin les dues puntes del trajecte, i que els qui quedem enmig siguem secundaris i prescindibles. Temps al temps.

D’aquesta anàlisi, possiblement incompleta i segurament molt personal, en trec algunes conclusions:

La primera, que el tren de mitja distància no ha estat, no és ni serà mai la prioritat en la planificació ferroviària i de mobilitat, ni a Catalunya ni a Espanya. No s’entén en absolut que es tanqui un tram de línia absolutament rentable, i que davant d’això cap administració pública es posi les mans al cap. És més, el més sorprenent és que s’hagi permès i incentivat, que s’hagi venut que treure el tren dels centres urbans és la millor solució, quan és totalment el contrari, i que en realitat s’està pervertint de forma temerària la filosofia original del tren, la que realment funciona, que no és altra que la de connectar ciutats properes. Portem 40 anys de priorització del transport per carretera, i de desmantellament del ferrocarril de proximitat, que és el que realment mou milions de persones cada any. I sembla que seguim.

La segona, que malgrat aquesta inauguració de la variant, i de la «suposada» millora ferroviària (que ningú es creu), paradoxalment seran les empreses d’autobusos les grans beneficiades. Pensem-hi: el tram de l’AP7 fins a Salou ja és gratuït… entre Salou i Torredembarra hi ha bonificacions. I el més important: a partir de l’1 d’agost del 2021, l’AP7 serà gratuïta des de Salou fins la Jonquera. A més, òbviament, dels abonaments subvencionats amb diners públics de què gaudeixen algunes companyies. No vull ser malpensat, però a mi personalment tot m’encaixa, i el bus acabarà sent el substitut del tren en trajectes de mitja distància. Només és qüestió de temps.

La tercera, que sobta que en temps d’#EmergènciaClimàtica i de necessitat d’una mobilitat molt més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, s’executi aquesta barbaritat amb la R16, que faci que ni es millorin els horaris del 2016 a l’Ebre, i que 700.000 passatgers a l’any no tinguin el tren a tocar de casa seva i hi puguin accedir caminant. I que es compliqui la mobilitat local i regional a tot el Camp, una zona amb més 500.000 habitants, que és la segona àrea metropolitana de Catalunya. Ara, ho hauran de fer amb cotxe o amb busos llançadora posats pels seus ajuntaments. A banda, és clar, de treure 16 trens de llarg recorregut del centre de Tarragona (uns 140.000 habitants), i desplaçar-los fins l’estació del Camp de Tarragona. És absolutament hilarant. Absurd, patètic i rídicul. Si això és respecte pel país, que vinguin i que m’ho expliquin.

I la quarta, i última. Que un cop més s’ha posat de manifest que vivim en un país on tot es pensa de forma radial, i on les xarxes de transport i de comunicacions sempre tenen un punt central. I és un greu error. Perquè quan el centre es col·lapsa, automàticament afecta a tota la xarxa. I en aquest país, el centre continua sent Barcelona. Sempre ho serà i sempre es voldrà que així sigui. I el desastre que viurem a partir del dia 13 de gener així ho posa de manifest. A l’Ebre ja sabíem que importàvem més aviat poc al Cap i Casal. Crec que Tarragona i el Camp encara mantenien una certa esperança que no fos així i que encara se’ls tingués en compte. No ha estat així. Tarragona es queda fora del Corredor Mediterrani.

Faltarà veure, amb el temps, quin impacte econòmic i social tenen aquests canvis en la mobilitat, que el tindran, i serà un impacte greu i contundent. Sembla que no en som prou conscients, i caldria posar-hi solucions immediatament, perquè encara hi som a temps. Perquè sí, hi ha solucions, factibles, realitzables i que suposen un cost elevat i que tindrien un impacte molt positiu en la mobilitat de les persones: una de ben senzilla, consistiria en crear quatre trens semidirectes entre Tortosa, Tarragona ciutat i Barcelona-Estació de França amb unitats del model 449. Dos trens per sentit, dos de pujada al matí i uns altres dos de baixada a la tarda, i que en 2 hores exactes poguessin fer el trajecte. Només cal escoltar una mica i ser sensibles a les necessitats de la gent. Res més. No és complicat, creieu-me.

[Article publicat també a La Marfanta el dia 12 de gener de 2020 (https://www.marfanta.com/2020/01/12/lestafa-de-la-variant/)]

#assaig #Tortosa #trens #terresdelebre #Marfanta