Ordenar el món

En D., que quan s'afaita la seua barba blanca es treu de cop 5 o 6 anys del damunt, és un d'aquells paios que té el cap tot el sant dia funcionant, sempre en marxa, barruntant, i que amb prou feines descansa unes 5 o 6 hores al dia. En D., resulta que és bibliotecari, i es podria ben bé dir que és l'alter ego de l'home que intenta escriure (i que a voltes sembla que ho aconsegueix), que també és bibliotecari. I no és cap d'aquelles casualitats estranyes que s'hagin desdoblat en la mateixa persona.

Ambdós, D. i l'home que intenta escriure (i que alguna estranya vegada ho aconsegueix, d'escriure amb tots els ets i uts) s'asseuen sempre junts, exactament als mateixos seients, del mateix tren model 449, i sempre tenen els mateixos horaris tant al matí com a la tarda, de tornada del que tothom anomena Cap i Casal (però que és cada cop més una ciutat impersonal i anihiladora). I malgrat aquestes exactituds existencials, espaials i temporals, ben poques vegades parlen. Mentre l'home que intenta escriure (i que sembla que esta escrivint un conjunt de microrelats sobre aquesta decrèpita línia de regionals on malgasta els seu dies amb l'esperança que alguna editorial barcelonina l'hi editi) trafega amb més pena que glòria amb el seu vell portàtil de pantalla etèria, D. mira fixament el paisatge marítim, immensament mediterrani, que se li obre davant dels seus ulls. I pensa. D., després de tants anys en la professió, diguem potser sorneguerament i amb una certa dosi d'ironia, que ha estat capaç de transformar (o pervertir, segons com) fins el paroxisme, la seva manera de pensar i veure el món. I ara, D., com a bon i excel·lent bibliotecari que creu que és, analitza i veu i sent i percep el món a través d'una plantilla MARC per a llibres en RDA, que porta incorporades a les seues noves ulleres, quan la seva vista ha dit prou, que ja està prou cansada, just als 42. És la mateix plantilla amb que treballa intensament cada dia durant 7 hores i mitja amb el programa gestor de biblioteques. D. pensa que, senzillament, porta fins el paroxisme, fins l'excel·lència més excelsa la seua professió. D. creu que aporta ordre i beutat al món.

Així que D. interpreta allò que veuen els seu ulls: 245... Mar Mediterrània; 300... 1 mar ; xxxkm2; no oblidem les 336, 337, 338; i així fins les 856, que enllaça mentalment amb un mapa en línia a Google Maps, en accés lliure, òbviament. No obstant, D. està tan absort omplint camps, subcamps i etiquetes, que li passa per alt per posar en una nota de contingut 505 8 (formatada, naturalment), la meravellosa albada taronja, neta i atemporal, que neix per l'horitzó, i s'escola per tot els racons d'aquest vagó de tren provincià. Com tampoc ha estat a temps d'afegir cap exemplar a aquest registre bibliogràfic que havia començat. I no ho ha estat perquè just quan havia acabat la catalogació, el tren ha començat a descendir per un penya-segat, quasi levitant. El bibliogràfic quedarà orfe d'exemplars, pensa. Potser tant orfe (o més) que la seva vida, sense ja cap exemplar físic on consultar-hi cap mena de sentiment.

#microrelats #R16