Perillosament cínica

La M. és una d'aquelles dones tossudament cíniques. Potser perillosament cínica, i a voltes, si cal, no dubtarà a ser criminalment cínica. En aquest aspecte ben bé podria ser un home, doncs sembla que en aquesta virtut no hi hagi massa diferència entre sexes. I no se n'està. En fa bandera. En fa senyera. En fa divisa... De fet, M. sap que en el món de trepes i desvergonyits en què es mou, és la única manera viable i factible de mantenir-se surant. I com que alguna cosa bona té, ella segueix aquesta màxima, aquesta sentència, sense cap mena de dubte ni de remordiment. Remordiment? Diria que aquesta paraula no entra dins del seu diccionari personal, però segurament això ja seria un assumpte per algun altre dels relats d'aquesta sèrie de microrelats que transcórre discret i mandrós entre camins de ferro massa temps bandejats. Però tornem al cinisme que ens ocupa. I més concretament al cinisme de la M.

La M. camina apressadament per unes muntanyes vora una mar enutjada, envoltada d'un cel gris plom, i en un ambient tossudament cendrós que ho impregna i ho malmet tot. Ha sortit de casa de forma precipitada, de bon matí, quan ni tan sols el sol treia el cap per l'horitzó acuós i mortuori d'aquesta mediterrània que acabarà engolint mig país. Però ha sortit amb una convicció ferma, precisa. I és que M., que dorm poc i malament, que sempre està alerta, expectant i a la defensiva, ha vist per xarxes socials que un tren de la línia del sud ha descarrilat, i ha caigut per un penya-segat fins a estimbar-se al costat de la mar. Així que M. no ho ha dubtat. Ha sortit de casa per a poder ser la primera en arribar al lloc dels fets, fer-ne les fotos pertinents (un bon grapat), difondre-les immediatament per internet... i ja de pas, atacar sense pietat els seus adversaris, els seus enemics, que els culpabilitzarà de l'accident sense cap mena de prova ni argument... i ja que hi som, dirà que amb ella això no passarà mai més, i emetrà tot un seguit de promeses que sap irrealitzables, que són fum, però també sap (ho té molt clar) que li compraran i molts se les creuran. Ja dèiem que a voltes el seu cinisme pot ser criminal. Demagògicament criminal. Però podriem dir que a M. aquests petits detalls no li importen massa; més aviat gens.

M., que té un cara angelical, dolça com de cotó fluix de color rosa, i uns cabells llargs, llarguíssims, de color mel, i que porta recollits en parell de trenes a banda i banda de la seua testa, acaba d'arribar al lloc dels fets. Esbufega sorollosament, satisfeta. Somriu impúdicament. És la primera. Veu, al fons, el tren model 449, trencat en mil bocins, com les vides dels passatgers que hi anaven. Així que treu el seu mòbil de la butxaca dels seus texans i es posa a fer fotos. Amoralment. Frenèticament. Fotos que penjarà immediatament a les seves xarxes socials, que segueixen milers de persones. Milers de persones, també cal dir-ho, que tampoc dubten i critiquen massa, o més aviat gens, allò que escriu i publica. Milers de persones que s'ho empassen tot d'un mos, convençudes que els traurà la gana i els solventarà un problema aquí i ara. Demà, doncs ja veurem. I si més amunt dèiem que la M. sabia que havia d'actuar cínicament per a sobreviure, també sap que moltes persones de les que se n'aprofita pensen i actuen així, i que volen solucions ràpides i immediates, no massa treballades, als seus problemes. I M. pot donar-se-les. Que després, al cap del temps, explotin... bé, això ja és un altre tema. Llavors caldrà trobar nous problemes. A M. el seu cinisme no li permet veure ni afrontar els problemes d'un món de cara, sincerament.

Així que M., que resta enfeinada fent fotos i enviant comentaris simples i simplicistes que empobreixen la realitat, va fent passetes, menudes i imperceptibles, que l'apropen cada vegada més al precipici. Pèro no se n'adona. Fins que una roca cedeix al pes del seu peu dret (no és casual que sigui el peu dret), i la M. cau també rodolant penya-segat avall, i malgrat tot, la M. continua pensant, convençuda i rocosa, que ha actuat bé, de forma correcta, sempre, i en benefici d'una ciutadania a la qual es deu i per a la qual ha treballat.

Ja dèiem que el cinisme també pot ser criminal.

#microrelats #R16