Daniel Gil

14F

Avui parlarem de les eleccions del #14F, que és el tema que ens ocupa en les nostres batallates diàries a can #Twitter, amb el permís d'una pandèmia a la que sembla que estem perdent la temor i el respecte d'una forma excessivament temerària i arriscada. El 1997 vaig fer 18 anys. Ha plogut força, i pentinem força més canes, i no sé pas si hem guanyat en saviesa. No em vaig estrenar, però, en unes eleccions fins dos anys després, el 1999. I ho vaig fer per partida doble: a les del Parlament de Catalunya i a les Municipals. Des de llavors he votat sempre. Sempre. No he fallat a cap convocatòria electoral. Sempre he votat, en un sentit o en un altre. Fins i tot he votat a les eleccions europees. Mai, això si, de dretes. També he votat en blanc i nul. Creia, fins ara, que formava part del sistema, i que el meu vot serviria per alguna cosa, per més mínima que aquesta cosa sigués. Fins ara creia en aquestes petites coses, i en que els ciutadans formavem part de l'engranatge per a què tot funcionés. Fins ara. El 14 de febrer no votaré, per primera volta.

Leer más...

Ens governen uns personatges que fan gala d'un cinisme majúscul i criminal. Els responsables dels qui van fer les retallades més brutals que es van portar a terme a la sanitat, ara són els mateixos que es queixen de que no disposen de suficient personal d'infermeria per a la vacunació massiva per la #COVID19. Però ja ho té, això, del cinisme... que et fa perdre la vergonya i t'endureix la cara i la consciència, mentre la plebs (si, la plebs) pateix i sofreix i s'empobreix (més encara) i les passa putes amb tancaments obligats... El #14F votem-los...

#Dietari