Daniel Gil

Barcelona

Avui, tot els treballadors del #Seminari hem fet una petita celebració de Nadal. Modesta. Senzilla. Íntima. No cal més. Unes paraules del Rector, un brindis amb cava, i uns polvorons. Després, però, hem fet per primera vegada una activitat que a tots els treballadors ens ha agradat. I molt. Hem fet una visita per bona part de l'edifici... Un edifici, el del Seminari, del 1882, i que està carregat, carregadíssim d'història, fets, vivències. Carregat de vida, al cap i a la fi. I que molts cops, massa cops, es desconeix o es coneix poc. Fins i tot pels propis treballadors. Actes com el d'avui ens ajuden en diverses coses, penso: la primera, a fer pinya, a unir i enfortir els vincles amb la resta de persones, de companys, que treballem al Seminari. I de l'altra, fer-te'n adonar de l'honor i el privilegi que suposa poder treballar cada dia en un edifici tan singular i únic com aquest.

Read more...

El passat mes d’octubre vaig publicar al digital La Marfanta un article sobre quins eren els noms que portaven les biblioteques públiques a les Terres de l’Ebre. La conclusió era ben demolidora: de les 34 biblioteques públiques que hi ha l’Ebre, només dues porten noms de dona. És a dir, un escàs 5,89%. Els noms de dona, a l’Ebre, estan representats de forma quasi marginal en el principal equipament cultural i ciutadà de què disposem avui dia. Així que empès per la curiositat, i amb l’objectiu (a voltes amagat, a voltes explícit i ple d’il·lusió) de voler mostrar si aquesta situació és la mateixa a diferents territoris de Catalunya, neix aquest article, que intenta desxifrar, amb dades, com de representades es troben les dones en la nomenclatura bibliotecària pública de Barcelona.

Read more...

Escriu Valèria Gaillard (https://hanseligretel.cat/valeria-gaillard-les-llibreries-els-nous-cafe-del-pensament/) en aquest mateix digital que «Barcelona és una ciutat íntimament literària, una ciutat que s’emmiralla en les seves més de 300 llibreries». I equipara les llibreries com els nous cafès de pensament, a l’estil dels antics cafès-tertúlia literaris de principis del segle XX. Hi estic intensament d’acord amb les afirmacions de Gaillard, però com a bibliotecari, cal afirmar amb rotunditat que Barcelona és també una ciutat íntimament literària gràcies a totes les seves biblioteques.

Leer más...

El penúltim episodi de la història de la Biblioteca Central de Barcelona (Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona) va ser la concepció, durant el concurs convocat el 19 de novembre del 2009 per la ‘Gerencia de Infraestructuras y Equipamientos de Cultura’ del ‘Ministerio de Educación, Cutura y Deporte’, i redacció, un cop resolt i adjudicat el contracte, del projecte durant el període 2010-11.

Leer más...

La publicació del meu últim llibre Del temple simbòlic a la desmaterialització: un recorregut per l’arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI (https://amzn.to/2Gm4saX), en què faig un repàs global de les transformacions arquitectòniques dels edificis de les biblioteques (i les seves implicacions socials, culturals i filosòfiques) en els darrers 100 anys, és l’excusa perfecta -segurament pretesament volguda- per, a partir d’una proposta dels editors de Hänsel* i Gretel*, reflexionar ni que sigui breument sobre en quina situació es troba l’arquitectura bibliotecària a la ciutat de Barcelona. Una brevetat que en absolut vol menystenir el nivell d’exhaustivitat i de rigor de l’argumentari que crec he mantingut al llibre. I al mateix temps, aquest article pot ser també un bon punt de partida per a focalitzar i centrar aquest àmbit cultural i de cruïlla (biblioteques i arquitectura) prou important a la ciutat i que dissortadament massa vegades passa colpidorament desapercebut.

Read more...