Daniel Gil

Biblioteques

Las bibliotecas populares y parroquiales

Portada de l'edició de 1865

PRESENTACIÓ

En aquest article analitzarem el llibre Las bibliotecas populares y parroquiales, una obra del Pare Antoni Maria Claret, publicada a Madrid el 1864 a Madrid per l'Impremta i Llibreria d'Eusebio Aguado [1], i que serà d'on referenciaré les cites textuals que inclouré en aquest article. El llibre descriu, d'una forma molt breu i manera senzilla, i amb un to molt didàctic, l'organització i el funcionament que han de tenir aquestes biblioteques. Així, en el llibre, es descriuen aspectes com el del personal, la gestió, l'espai físic o la col·lecció, entre d'altres. Fins i tot amb l'evident i clara vocació de pastoral cristiana (seria absurd negar aquest aspecte, doncs forma part nuclear del projecte i és impossible deslligar-lo del projecte de biblioteques) que impregna tot aquesta iniciativa bibliotecària, tots aquests aspectes abans mencionats representen un esquema molt primitiu d'una xarxa de biblioteques de gran valor, amb una clara vocació global que s'emmarca en un projecte molt més ampli de promoure la lectura i l'alfabetització de les classes populars que dirigeix la Librería Religiosa, i que sense dubte són una gran novetat en ple segle XIX. I és que malgrat les distàncies, es pot afirmar que la iniciativa del Pare Claret s'avança en mig segle als primers plans de xarxes de biblioteques promogudes en l'àmbit civil des de la Mancomunitat de Catalunya.

Leer más...

Va, anem a fer un exercici de recerca empírica per a demostrar, amb fets, palpables, demostrables, i no amb el fum de la paraula vague, que als partits polítics que concorren a les eleccions al parlament de Catalunya d'aquest 2021 les biblioteques els importen més aviat gens. O directament els la bufa, i directament es passen el primer equipament cultural del país per l'entrecuix impúdicament. O pornogràficament, ja posats. A més, que el tren hi passo unes cinc hores diàries, i alguna cosa de profit he de fer. Servei públic, en diuen. Així que comencem aquest article dels despropòsits polítics, que ja se sap que en campanya tot s'hi val. Llegeixin i decideixin. Que jo ja ho he fet. El panorama, creguin-me, fa bastanta vergonyeta aliena. Comencem.

Leer más...

Poc a poc anem veient com la denominada #novanormalitat es va extenent per tots els àmbits de la nostra vida diària i les nostres accions quotidianes. Ho condiciona tot, ho impregna tot. Ho limita tot. I mentrestant, estem vigilant que aquesta #novanormalitat no erosioni encara més les nostres fràgils democràcies modernes, i ens aboqui a un feliç control poblacional i a un orwellià 1984, doncs “la creació de la por és el millor mecanisme polític per l’obediència social, però també el major destructor de la democràcia i els seus drets.” (Robert Òdena, 2020).

Veiem ja que res és igual que abans, i molt probablement no ho torni a ser mai més: mascaretes omnipresents, cues per a entrar als comerços, i un llarg etcètera que ara no detallaré per excessiu, conegut i també trist i preocupant, també val a dir-ho. I a tot això, òbviament les biblioteques no n'han quedat al marge, i també s'han hagut d'adaptar, sovint sense un Pla B en l'horitzó i sense saber massa bé què calia fer. En aquest sentit, i per a donar una mica de llum a aquest panorama incert, Anthony W. Marx, president de la Biblioteca Pública de Nova York exposa en un article al New York Times, que les biblioteques han de canviar, i que aquest canvi passa necessàriament per oferir molts més serveis digitals. I afegeixo i preciso: més i millors, i que aquests serveis no siguin només una part de l'estratègia i la política (parcials) de les biblioteques, sinó que aquest serveis suposin una transformació estructural, orgànica, de les mateixes. Un canvi disruptiu. És significatiu un paràgraf de l'article de Marx que subscric plenament: This experience has made it clear to us that libraries must invest — or continue to invest — in digital and virtual technologies and expertise. There is so much more we can do. Every library should aspire to provide the broadest possible digital access to all books and the world’s accumulated knowledge, not just the snippets now available on the web. The digital public library is a piece of necessary public infrastructure that must be built with the same care, collaboration, and adherence to values — including privacy — that we have used to build and run our branches. (Marx, 2020)

Prestatges sense accés lliure

Read more...

The Librarian’s Guide to Citizen Science: Understanding, planning, and sustaining ongoing engagement in citizen science at your library. (2019). Editors: Darlene Cavalier, Caroline Nickerson, Robin Salthouse, Dan Stanton. School for the Future of Innovation in Society, Arizona State University. 43 pàgines. Disponible a: https://s3-us-west-2.amazonaws.com/orrery-media/misc/CitSci_Librarians_Guide_02_22_r1.pdf [Consulta: 22/10/2020]

Fa uns mesos, en aquesta mateixa publicació, ja vaig publicar una ressenya de l'informe Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa en què exposava que “La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades”. Aquesta idea de fons es repeteix en aquest nou informe, aquesta vegada editat als Estats Units d'Amèrica per la School for the Future of Innovation in Society, de la Arizona State University, i que és a més la impulsora des del 2014 del portal SciStarter, on es poden trobar multitud de projectes de ciència oberta i ciutadana que les biblioteques poden incorporar als seus plans d'actuació. I malgrat ser un informe sobre la realitat i les experiències en ciència ciutadana a les biblioteques dels Estats Units, penso que és clarament extrapolable a la nostra realitat bibliotecària.

Leer más...

Vivim temps estranys. Temps que estan marcats per un oxímoron que sembla que hem assumit silenciosament, però que ens resistim a deixar que ens superi. La distància social que se'ns recomana en aquesta fictícia #novanormalitat és tan difícil d'aconseguir, tan complicada de fer-se realitat, que sembla ben bé una utopia. O una distopia, segons es miri. I és que som animals socials, animals fets i programats per a viure en companyia d'altres animals com nosaltres. De fet, tota la nostra existència gira al voltant de viure, fer i desfer, treballar i divertir-se, i estimar i deixar-se estimar per tot de persones com nosaltres. No fer-ho així, seria pervertir la naturalesa humana mateixa. Pensar que aquest oxímoron es pugui mai portar a terme d'una manera efectiva és patir d'una ingenuïtat fins i tot malaltissa i perillosa... amb totes les conseqüències que es puguin derivar de tot plegat.

Read more...

#TinyCat [1] és una d'aquelles eines professionals que encara no saps ben bé per què no ha tingut èxit i anomenada a casa nostra, i si que ha tingut i té certa volada en l'àmbit anglosaxó. Perquè realment penso que TinyCat és un excel·lent i complet sistema de gestió per a biblioteques petites, de qualsevol tipologia. Però ben bé què és TinyCat?

TinyCat està vinculat a un compte de LibraryThing; [2] és a dir, que per a poder-lo usar abans cal estar donat d'alta a LibraryThing. Crec que no cal extendre'm massa en què és i com funciona LibraryThing. En un breu resum podriem dir que es tracta d'una plataforma web (i una app) que permet catalogar llibres de forma professional, i que a més permet carregar informació bibliogràfica de multitud de catàlegs en línia (es poden afegir fonts com el CCUC, la Biblioteca de Catalunya, la Library of Congress, entre molts altres), i poder-los incorporar automàticament al nostre propi catàleg. Si voleu tafanejar pels meus llibres, aquest és el meu usuari. [3] No cal dir que LibraryThing és obert tant a particulars com a #biblioteques i altres serveis d'informació, i a més és gratuït.

Read more...

Poco a poco vamos viendo cómo la denominada nueva normalidad se va extendiendo en todos los ámbitos de nuestra vida diaria y de nuestras acciones cotidianas. Mientras vigilamos que esta #nuevanormalidad no erosione aún más nuestras frágiles democracias [1] y nos aboque a un control poblacional y a un orwelliano 1984, vemos que ya nada es igual: mascarillas omnipresentes, colas para entrar en los comercios, y un largo etcétera que ahora no detallaré por excesivo y conocido. Y a todo esto, obviamente las bibliotecas también se han tenido que adaptar. Anthony W. Marx, presidente de la Biblioteca Pública de Nueva York expone en un artículo en el New York Times [2] que las bibliotecas deben canviar, y que este cambio pasa necesariamente por ofrecer muchos más servicios digitales. Y añado: más y mejores, y que estos servicios no sean tan sólo una parte de la estrategia y de la política (parciales) de las bibliotecas, sino que suponga una transformación estructural de las mismas. Es significativo un párrafo del artículo de Marx que suscribo plenamente:

Read more...

Durante todas las semanas del confinamiento, y también ahora con las diferentes fases de la desescalada, muchos hemos sido los que hemos podido teletrabajar. Y afirmo rotundamente que hemos sido unos privilegiados por poder hacerlo, porque ha habido mucha, muchísima gente que no lo ha podido hacer, que ello ha conllevado graves situaciones laborales, sociales y familiares, y que se han visto obligadas a acogerse a un ERTE. Y afirmo también rotundamente que somos unos afortunados porque mi empresa nos lo ha permitido hacer. He podido teletrabajar, y he podido estar en casa con mis hijas, y he podido participar de su cuidado y su crianza. El teletrabajo ya tiene esto, que bien organizado, permite una mejor conciliación familiar; aunque pienso que estas semanas no han sido de conciliación, sino más bien de emergencia y de encontrar un Plan B para poder continuar activos y ofreciendo servicio... en la medida de las circunstancias actuales. Y lo hemos hecho, y hay que felicitarnos y hay que valorar con justicia y equidad el enorme esfuerzo que muchos hemos hecho.

Read more...

Durant totes les setmanes del confinament, i també ara amb les diferents fases de la desescalada, molts hem estat els qui hem pogut teletreballar. I afirmo rotundament que hem estat uns privilegiats per poder-ho fer, perquè hi ha hagut molta, moltíssima gent que no ho ha pogut fer, que això ha comportat greus situacions laborals, socials i familiars, i que s'han vist obligades a acollir-se a un ERTO. I afirmo també rotundament que som uns afortunats perquè la meva empresa ens ho ha permès fer. He pogut teletreballar, i he pogut ser a casa tenint cura de les meues filles, i he pogut participar de la seva cura i la seva criança. El teletreball ja té això, que ben organitzat, permet una millor conciliació familiar; encara que penso que aquestes setmanes no han estat de conciliació, sinó més aviat d'emergència i de trobar un Pla B per a poder continuar actius i oferint servei... en la mesura de les circumstàncies actuals. I ho hem fet, i cal felicitar-nos i cal que valorem amb justícia i equitat l'enorme esforç que molts hem fet.

Read more...

Perelló, Josep; Bonhoure, Isabelle; Cigarini, Anna; Vicens, Julià (2019). Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa. Barcelona: Zenodo. 54 pàg. Disponible a: http://doi.org/10.5281/zenodo.3490610. [Consulta: 10/12/2019].

La ciència oberta representa un nou i ampli camp d’actuació per a les biblioteques. Aquestes, com a institucions que fomenten el coneixement, la recerca i el desenvolupament personal, són l’entorn lògic i perfecte per desenvolupar accions en el marc de la ciència oberta i ciutadana. Però, ben bé, què és això de la ciència oberta? A la web del CSUC hi trobem una definició prou acurada: La ciència oberta és un nou enfocament del procés de recerca basat en el treball cooperatiu i les noves formes de difondre el coneixement utilitzant les tecnologies digitals i les noves eines de col·laboració. Els resultats de la recerca (publicacions i dades) han de ser accessibles a la societat de manera lliure i gratuïta, per tal d'aconseguir estendre els principis d'obertura a tot el cicle de vida de recerca i fomentar que es contribueixi a la difusió i reutilització d'aquests. Cal recordar la importància que dona el CSUC a la ciència oberta, ja que la considera una de les seves cinc àrees tècniques principals. Hom pot pensar en un primer moment, però, que la ciència oberta es restringeix només a un àmbit acadèmic i universitari; però res més lluny de la realitat. Les biblioteques públiques també tenen un paper molt important a jugar en la propagació i en la difusió de la ciència oberta, bo i aproximant-la a la ciutadania en general i fent que aquesta es converteixi també en ciència ciutadana. La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades.

Leer más...