Daniel Gil

Derrota

Autors: Daniel Gil Solés i Brian Cutts

La sensació extrema de derrota moral, social, cultural, política, econòmica i personal del Manchester de finals dels anys 70 i principis dels 80 dels segle XX no deuria ser massa diferent a la que sent actualment moltíssima gent a causa de l'actual crisi que estem patint. Han passat 40 anys, i les crisis cícliques del capitalisme ens generen exactament les mateixes sensacions, la mateixa buidor i la mateixa desesperança vers el futur. L'entorn material és sens dubte diferent... però en allò essencial i profund, allò que ens mou com a persones humanes i éssers espirituals, doncs tampoc hem canviat pas massa. O més aviat gens. I és precisament en aquests moments durs i foscos, de recerca intensa i necessària d'un camí clar i segur que ens serveixi de guia, quan la creativitat cultural de persones explota, i ho fa tot sovint d'una forma meravellosa. D'aquells temps foscos del Manchester post-industrial [1], en un ambient gris i plujós (a diari) que ja en si mateix et derrota, va sorgir un grup musical que amb només dos discos va aconseguir canviar per sempre el rumb de la música de l'últim terç del segle XX. Un grup que ha perdurat, indispensable, que ha influenciat i influenciarà, i que encara sonen molt actuals. Són els Joy Division. I tan llavors com ara, són la banda sonora d'una derrota.

Joy Division

Read more...