Daniel Gil

Google

A mig matí han caigut totes les eines tecnològiques de #GSuite. A la feina les usem, principalment el correu, així que hem estat una bona estona sense poder rebre ni enviar correus. Tenim, però, moltes altres tasques per a fer, així que no ha estat especialment greu. Repassava les xarxes socials, i hi havia comentaris per a tots els gustos, molts d'ells amb un sentit de l'humor força àcid i càustic. Potser millor prendre-s'ho així. També els digitals se n'han fet ressó: si l'eina tecnològica que usa mig món cau durant una hora, doncs cal fer-ne una notícia. Sembla obvi, oi? Que la nostra vida tecnològica depengui d'un monopoli ja si de cas ho deixem per a un altre dia (no sabem quin), i el dia que toqui analitzem la dependència vital en què hem caigut i en la que sembla que ens hi sentim còmodes, o que ens importi ben poc. No hi pensem fins que passen aquestes coses. Repassava l'hemeroteca, i a l'agost d'aquest any també van caure #GMail i altres serveis de #Google. Penso que ens cal urgentment bastir alternatives digitals als monopolis que tenen els regnes de les nostres vides digitals personals i professionals, sovint amb el vist-i-plau de les administracions. Reconec que el caramel és molt dolç, molt llaminer, però ens cal, també, que la nostra sobirania digital no depengui de grans empreses multinacionals amb aires monopolístics. Ens cal federar, diversificar, empetitir i intercomunicar i dialogar entre serveis. Avui dia és possible. Això si, aquest camí porta més feina i és més feixuc. I a vegades et sents sol. Els #GAFAM ens ho donen tot ben mastegadet; i és el que usa tothom. El ramat imposa. Les inèrcies són grans i sovint costa trencar-les. Però es pot fer. I cal fer-ho.

#Dietari

Aquest passat estiu ha estat un estiu molt atípic, anòmal, a les Terres de l'Ebre. Bé, de fet, tot l'any està sent estrany i complicat, aquí i arreu. La pandèmia que estem vivint, encara, i que continuarem vivint durant encara força mesos, ho marca i condiciona absolutament tot, fins i tot els desplaçaments durant l'època turística. Com deia, aquest estiu del 2020 no ha estat normal... però en l'àmbit turístic ebrenc aquesta anormalitat caldria veure-la en termes positius: i és que hem estat una de les poques marques turístiques de #Catalunya que ha mantingut certs nivells d'ocupació durant els mesos d'estiu. Feu algunes cerques per can #Google, trobareu notícies a dojo (o millor per can #DuckDuckGo, que us respectaran la vostra privacitat). Aquest fet va provocar que vingués molta gent a les nostres terres, a passar-hi les vacances, però també ha fer-hi escapades puntuals. I és clar, això va tenir com a conseqüència veure molts espais significatius i emblemàtics de les nostres Terres plens a vessar com cap altre estiu. I és clar, això va comportar també viure algunes situacions com a mínim curioses, però que m'han fet pensar. I ara, amb una certa perspectiva que donen els dies, crec que és un bon moment per a posar-hi per escrit.

Massís dels Ports, des de la zona de La Caramella

Read more...

Des de finals de l'any passat 2019 que hi ha #Tortosa un cert debat sobre l'ús del magatzem que hi ha just al costat de l'estació de ferrocarril. Personalment, m'agrada més l'expressió molt tarragonina de “tinglado”. Fent una simple cerca a #Google es poden trobar referències (https://www.google.com/search?client=opera&q=magatzems+estació+de+tortosa). Sembla que el Tinglado, ni que sigui momentàniament, es salvarà [1], i fins i tot hi ha en marxa una campanya ciutadana a Change.org per a demanar el seu indult [2]. Les intencions inicials de l'ajuntament eren el seu enderrocament i l'habilitació d'un aparcament gratuït en superfície a l'espera de poder executar la urbanització de la zona. Personalment, celebro que com a mínim de moment no s'enderroqui aquest element patrimonial arquitectònic; crec que caldria restaurar-lo i que caldria dotar-lo de nous usos per a la ciutat i per a les Terres de l'Ebre. Però quins? Doncs faig la meua humil proposta en forma de dues propostes absolutament complementàries, i que podrien conviure sense massa complicacions (encara que a primera vista no ho semblin), ja que hi hauria suficient espai. Fem ciència ficció? Prefereixo entendre que escric com m'agradaria que fos la meua ciutat... Imaginar el futur, res més.

Read more...

Durant tot aquest confinament inèdit que hem viscut a causa de la pandèmia de la Covid-19, hi ha una cosa que m'ha cridat poderosament l'atenció, i que penso que és una de les conseqüències positives de tot plegat. I és que penso que durant aquests mesos, els aprenentatges tecnològics de la canalla han estat brutals, enormes i intensos com mai ho haurien pogut ser. Com a mínim en el cas de l'Anna.

Read more...