Daniel Gil

Tortosa

Del 8 al 12 d’octubre de 2021 té lloc a Tortosa el Festival A Cet Obert, on es poden veure intervencions artístiques efímeres ubicades en diferents espais singulars de la ciutat.

Leer más...

Durant les vacances escolars sovint els pares i mares ens hem de planificar els dies amb la canalla, per tal de que siguin el menys avorrits possible, i que mantinguin una certa rutina; sempre, és clar, enmig d'un ambient de més llibertat, que també ho necessiten. A casa ens preocupem de que aquestes activitats tinguin també un aire cultural, instructiu, i que mentre xalen i gaudeixen, es vagin impregnant de cultura, de dades, d'història, de coneixement. Així ho hem fet avui, i ho anirem fent aquests dies.

Read more...

Avui he anat a comprar llibres per a les xiquetes, per a Reis. Però com molts de vosaltres pensareu, no he anat a la llibreria que hom suposa o espera quan sap que visc, que vivim, a #Tortosa. Vaig anar a la llibreria Arrels, al barri del Temple. De fet, vaig anar-hi ahir, a les 19h passades. I ja havia tancat, quan al cartell posava que tancava a les 20h. És el que passa quan no tens clientela, que tanques abans... El confinament municipal i comarcal d'aquestes festes, és, sense dubte, una oportunitat per al comerç local, per al comerç de proximitat. Però ha de ser una oportunitat per a tot el comerç local, i no només per aquells grans comerços locals que hom associa automàticament al seu sector concret, i que es mengen tota la clientela possible. Ja sabeu de què i de qui parlo, no només en el sector de les llibreries. A la ciutat sembla que actuem com a ramat, i ni tan sols ens plantegem que hi ha alternatives. Són uns comerços que capten fins i tot clientela d'altres poblacions, que venen a Tortosa específicament a aquelles botigues... i no a cap altra. Són pràcticament els únics els comerços de referència en el seu sector, segurament per la magnitud en població de la ciutat, i per uns comportaments socials i de consum molt arrelats. A les grans ciutats la població es reparteix més, i sens dubte, hi ha molt més per a triar. Però aquí a Tortosa, essent una petita ciutat provinciana, també tenim força varietat. I no us penseu en cap moment que estic fent una crítica a aquests comerços d'èxit. Al contrari. Cal felicitar-los perquè, en uns moments durs, puguin tirar cap endavant amb cert èxit. És bo per a ells, i també ho és per a la ciutat. El confinament municipal, però, hauria de representar una oportunitat per a tots els comerços, també per aquells que resten en un segon terme, eclipsat pels èxits dels altres, i que malgrat tot ho intenten. També es mereixen una oportunitat. I és responsabilitat dels consumidors diversificar la nostra despesa, diversificar on ens gastem els calers, i que aquesta acció suposi enriquir i enfortir el teixit comercial de les nostra ciutat. No us penseu que és, en absolut, cap acció de pena, ni cap almoïna puntual d'època nadalenca. Penso que és més aviat, senzillament, una petita acció de justícia social, que no cal que tots anem al mateix lloc a comprar sempre un mateix producte. I en general, a més, en aquest comerç de proximitat, invisible però actiu, també us atendran amb la màxima professionalitat. Confieu-hi. Feu el pas... Així que si voleu comprar llibres, penseu que a Tortosa hi ha també una menuda llibreria que es diu Arrels, al barri del Temple, a tocar del pont del Mil·lenari. Us atendran bé. Tenen poc fons de llibreria, és cert, però sempre us poden portar aquell títol que voleu llegir, oi? Al cap i a la fi, solem esperar tres o quatre dies a que ens arribin els paquets que comprem, i ens sembla d'allò més normal.

#Dietari

Avui a #Tortosa ens aixequem amb una densa i espessa boira que s'escola silenciosa per tots els carrers. Des del balcó de casa, a quarts de sis, mentre esmorzo abans de sortir de casa, la ciutat té un aspecte fantasmagòric, un aire londinenc. Les llums dels fanals, i també les del tren que agafaré en breu, es difuminen i semblen irreals, surant en un mar eteri i silenciós. La quietud només es trenca per la fressa que surt, ja a aquestes hores, dels motors dels trens. A finals d'any sempre tenim uns quants dies de boira més o menys densa. Malgrat tot, no som una terra de boira. Aquesta ens arriba a través de l'Ebre, que fa vehiculador d'elements vitals com són l'aigua, el vent, i també la boira. En aquest cas, la boira ens agermana amb les Terres de Ponent, amb les quals tenim tantes coses en comú i que dissortadament massa sovint bandegem i posem en un segon terme, capficats com estem en emmirallar-nos amb Tarragona i Barcelona. L'Ebre ens cus i ens cohesiona, i durant segles i segles ha estat l'autopista natural per on passaven i transitaven fenòmens naturals com l'aigua, el vent o la boira; però també per on passaven persones i formes de parlar que ens donen sentit i origen en comú. La boira ebrenca és cosina germana de la boira de ponent.

#Dietari

A #Tortosa, al bell mig del riu #Ebre, tenim una anomalia en tota regla que es diu Monument commeratiu de la Batalla de l'Ebre. Anomalia perquè després de 42 anys de democràcia moderna i avançada i equiparable a altres estats europeus (i tal), continuem tenint al bell mig d'una ciutat moderna i avançada i equiparable a altres ciutats europees (i tal) un bonic monument feixista de 26 metres d'alçada en ple espai públic. Encara deuen durar les celebracions dels 25 años de Paz, i jo sense assabentar-me'n. Recordem que va ser el 1966 quan un dictador, si, un dictador feixista, va venir a Tortosa a commemorar la seva victòria i la seva pau i a recordar-nos quin manava... i de fet, qui continua manant encara. I el blanqueig que s'ha intentat fer durant tots aquests anys, amb la retirada de certs elements o la convocatòria de consultes populars per a justificar-ne la seua conservació, és fer trampes al solitari. Hi ha un deure moral. I hi ha també una necessitat moral de no ser una anomalia europea, i deixar de ser una ciutat que exposa i permet símbols feixistes a l'espai públic. I és que subscric al 100% les paraules de Toni Gallardo a La Marfanta quan diu que El que no pot la toia és continuar més temps a la seva ubicació. I ja no per honorar un règim dictatorial, que també, sinó perquè l’exhibició a l’engròs (ni les dimensions ni la ubicació són casuals) és part important de l’escarni que representa.. Ara, per enèsima vegada, sonen campanes de que finalment es retirarà aquest diguem-ne monument. Permeteu-me dir que no m'ho creuré fins que vegi el riu ben net i pulit. Cal, doncs, treure aquest aguilot de l'Ebre el més aviat possible.

Monument a la Batalla de l'Ebre

Leer más...

Aquest passat estiu ha estat un estiu molt atípic, anòmal, a les Terres de l'Ebre. Bé, de fet, tot l'any està sent estrany i complicat, aquí i arreu. La pandèmia que estem vivint, encara, i que continuarem vivint durant encara força mesos, ho marca i condiciona absolutament tot, fins i tot els desplaçaments durant l'època turística. Com deia, aquest estiu del 2020 no ha estat normal... però en l'àmbit turístic ebrenc aquesta anormalitat caldria veure-la en termes positius: i és que hem estat una de les poques marques turístiques de #Catalunya que ha mantingut certs nivells d'ocupació durant els mesos d'estiu. Feu algunes cerques per can #Google, trobareu notícies a dojo (o millor per can #DuckDuckGo, que us respectaran la vostra privacitat). Aquest fet va provocar que vingués molta gent a les nostres terres, a passar-hi les vacances, però també ha fer-hi escapades puntuals. I és clar, això va tenir com a conseqüència veure molts espais significatius i emblemàtics de les nostres Terres plens a vessar com cap altre estiu. I és clar, això va comportar també viure algunes situacions com a mínim curioses, però que m'han fet pensar. I ara, amb una certa perspectiva que donen els dies, crec que és un bon moment per a posar-hi per escrit.

Massís dels Ports, des de la zona de La Caramella

Read more...

A Tortosa fa unes setmanes que estem ben enfeinats contenint un rebrot prou important de la Covid-19. El rebrot a Padesa [1], amb més de 200 positius, fa que tot es dispari, que tot s'acceleri, que tot es precipiti. S'anuncien cribratges massius [2] a tots els centres escolars de la ciutat, que implicaran a unes 7.000 persones, i que tindran lloc durant tot el mes d'octubre. Finalment, el #Procicat demana no sortir de casa [3] als habitants de #Tortosa, #Roquetes i #Amposta, que es limitin els desplaçaments... i un cop més, es tanquen els parcs infantils. Tot això, durant 15 dies, a comptar a partir d'aquest dimarts 6 d'octubre. En fi, que ja tornem a tenir la #novanormalitat en tota la seua excelsa esplendor.

Parc infantil tancat a Tortosa

Read more...

Situació 1: un dia qualsevol d'estiu a #Tortosa. Ple mes d'agost. Del 2020, però ben bé podria ser de fa 5 anys o, si no canvia molt la cosa, també podria ser d'aquí 5 anys... pel cap baix. Amb tota la tropa sortim de casa, que les dues feres menudes que tenim s'enfilen per les parets i necessiten aire lliure, i som de classe proletària sense muntanya. Decidim anar fins a #Ferreries, a la plaça Francesc Macià, que hi ha una bona zona de jocs infantils. Hi arribem que toquen el migdia, i el parc està absolutament buit, desolat: els quatre arbres, quatre, que hi ha en absolut proporcionen cap mena d'ombra. Al ciment segurament s'hi podria fregir un ou, i els tobogans potser fins i tot s'hi podria fer a la planxa algun xiquet, tomba i tomba i llestos. No aguantem ni cinc minuts, i ens refugiem al #Lidl proper, que hi ha aire condicionat.

Read more...

Surto al balcó de casa amb l'Alba al braç. Ella, distreta, va cridant “Otxeee” o “Abreee” mentre es fot entre pit i esquena un plàtan per a berenar, i observo el nou gratacel que ens han plantofat just a l'entrada sud de la ciutat, a la zona que s'anomena Porta de Tortosa, i que ha canviat i transformat ja per sempre l'skyline de la ciutat. I penso que ara si, que ara va de debò, que ara ja anem pel bon camí per a esdevenir una ciutat amb tots els ets i uts. No entraré en si aquest nou artefacte bruteja la ciutat o si l'abelleix; de fet per aquestes contrades tenim una extensa nòmina de puristes del paisatge que segur que serien capaços de muntar-te unes jornades molt i molt científiques sobre l'assumpte en un tres i no res. No els contradiré pas ni me'ls posaré en contra. El que si que penso que amb aquest nou artefacte Tortosa entra de totes totes en la postmodernitat. La modernitat ja si de cas la deixem per a uns altres temps, que amb això de la pandèmia i els confinaments i les escoles de la canalla se'ns giraria massa feina. A més, si els pensadors tortosins volen que la ciutat se salti èpoques, doncs se les salta, que per això Tortosa és la Bilbao del sud de Catalunya. I punt.

Leer más...

Des de finals de l'any passat 2019 que hi ha #Tortosa un cert debat sobre l'ús del magatzem que hi ha just al costat de l'estació de ferrocarril. Personalment, m'agrada més l'expressió molt tarragonina de “tinglado”. Fent una simple cerca a #Google es poden trobar referències (https://www.google.com/search?client=opera&q=magatzems+estació+de+tortosa). Sembla que el Tinglado, ni que sigui momentàniament, es salvarà [1], i fins i tot hi ha en marxa una campanya ciutadana a Change.org per a demanar el seu indult [2]. Les intencions inicials de l'ajuntament eren el seu enderrocament i l'habilitació d'un aparcament gratuït en superfície a l'espera de poder executar la urbanització de la zona. Personalment, celebro que com a mínim de moment no s'enderroqui aquest element patrimonial arquitectònic; crec que caldria restaurar-lo i que caldria dotar-lo de nous usos per a la ciutat i per a les Terres de l'Ebre. Però quins? Doncs faig la meua humil proposta en forma de dues propostes absolutament complementàries, i que podrien conviure sense massa complicacions (encara que a primera vista no ho semblin), ja que hi hauria suficient espai. Fem ciència ficció? Prefereixo entendre que escric com m'agradaria que fos la meua ciutat... Imaginar el futur, res més.

Read more...