L'home que mira amb menyspreu gasiu tot allò que l'envolta entra a una suposada gran ciutat per un dels múltiples polígons industrials semiabandonats que l'envolten. Mira per la finestra del tren model 449 que entra xino-xano fins l'estació central de la gran urbs, i només veu fàbriques abandonades, arqueologia industrial que es nega a afonar-se i que encara reivindica el seu lloc al món. A la seva llista d'Spotify sonen Joy Division. Tot un encert, pensa fugaçment: entorn i música es fusionen. En aquests temps convulsos i líquids que ens ha tocat viure cal restar amatents que l'amor no ens torni a separar. L'entorn hi ajuda, pensa l'home rere les seues ulleres de cul de got dels anys 80... ja dèiem allò de la gasivera.

Durant tot aquest confinament inèdit que hem viscut a causa de la pandèmia de la Covid-19, hi ha una cosa que m'ha cridat poderosament l'atenció, i que penso que és una de les conseqüències positives de tot plegat. I és que penso que durant aquests mesos, els aprenentatges tecnològics de la canalla han estat brutals, enormes i intensos com mai ho haurien pogut ser. Com a mínim en el cas de l'Anna.